la relació entre una obra bidimensional i la interpretació tridimensional corresponent.

l'esquema compositiu en el pla

transformación al color

cuadro de dalí:

el ritme modular: figures repetides.

Una fórmula que permet compondre imatges és la repetició d'una mateixa forma o mòdul. 

La composició creada per aquests mitjans rep el nom de composició modular.

                                     

De quina manera les formes influeixen en les composicions:

El pes  i les dimensions:  Qualsevol forma que intervé en una imatge té un pes visual determinat.
L'agrupament: Diverses formes semblants disposades  molt pròximes l'una  a l'altra en una imatge es consideren una forma única.
L'ordre d'importància: Quan hi ha  una forma clarament més important que altres en una imatge, si aquesta forma se situa al centre de la composició, s'obté immediatament una sensació d'ordre i equilibri.

què expresen els elements de la composició

Alguns dels recursos que utilitzen els creadors  per     expresar-se  'pe rmitjà de les seves obres poden ser:
-Les formes  orgàniques i sinuoses són apropiades per representar elements de la realitat.

-Les formes de contorn rectilini i geomètriques: a vegades s'apliquen per crear composicions abstractes.

-Les líneas rectes, verticals o horitzontals: expressen quietud, equilibri i serenitat.

-Les líneas inclinades o corbes transmeten sensacions de moviment, desaquilibri i inestabilitat.

-L'ús de punts  i taques de colors aplicats amb molts matisos transment vitalitat i energia.

-Les superfícies realitzades a base de colors plans solen expressar espais en calma.













-La combinació de tons pot transmetre tranqui·litat o tensió.

Punts de fuga

la perspectiva caballera

vista caballera i vista isomètrica:

 

La perspectiva Isomètrica:
La perspectiva isomètrica es basa en la representació dels objectes sobre tres eixos que formen entre si angles iguals de 120º Les imatges resultants ofereixen un aspecte semblant al dels objectes reals i, per elaborar-les, es pot utilitzar una retícula triangular  que serveix de referència.

Perspectiva caballera

Se sol considerar una forma particular de perspectiva axonomètrica . La vista frontal s representa paral.lela a l´eix zoy i forma sempre 90 graus.
De manera convencional s´ha establert que un eix formi 135 graus i per tant els altres dos eixos siguin iguals , tot i que també pot adoptar altres posicions.

perspectiva cònica

la vista cònica:

La vista cònica o lineal és la que més han utilitzat els artistes de totes les èpoques per representar la realitat que ens envolta. És el sistema més semblant a la visió humana i la image que s'obté amb aquest sistema  s'assembla a la  que capta una càmera fotogràfica.

H i ha diferents tipus de perspectives còniques:

-Perspectiva cònica central o frontal: Només té un punt de fuga. S'utilitza quan l'objecte que es vol representar té alguna cara paral·lela al pla del quadre.

-Perspectiva cònica obliqua. Es basa en més d'un punt de fuga. En la perspectiva cònica de dos punts de fuga, l'objecte té dues cares paral·leles al pla geometral. Provoca  més sensació d'amplitud dels espais.

mi edificio

traçat de paral·leles:

polígons estrellats

estrellas

nus celta

poligons inscrits

nudos celtas

paral·leles i perpendiculars

rotació

doodle